«L’elegància i el punt just de transgressió són un dels millors antídots contra l’autocensura. No tenir por, tampoc en això», conclou.
Arribo a casa. Obro la bústia i agafo una carta. No és una factura ni publicitat, és una carta escrita a mà. I ja aquest gest, m’emociona. El que escrius a puny i lletra sempre m’ha semblat més sincer i punyent. Obro el sobre i en tinta blava trobo la seva llibertat. Perquè encara que a l’encapçalament mai es descuidi de recordar des d’on escriu (Presó de Lledoners); imagino que les visites dels seus éssers estimats, la lectura i l’escriptura són capaços de demolir per uns minuts els murs de la injustícia. Això i els records… CONTINUAR LLEGINT
